MURALISME

 

La utilització de les superfícies murals com a suport de la pintura és el nexe d’unió entre l’arquitectura i la pintura.

Des de la pintura rupestre fins al muralisme contemporani, trobem que les imatges que tots tenim per arquetípiques d’una civilització quasi sempre les trobem en una pintura mural. La potència del seu missatge irresistible perdura, i es converteix en referent d’un espai i d’un temps.

Tota arquitectura quan està segura d’ella mateixa, quan està en plenitud, esdevé policroma.

La pintura mural es crea per a un espai determinat i concret, s’executa "in situ"; tenint en compte les condicions de llum, els angles de visió, la proporció i l’allunyament. L’emoció que sentim davant l'obra és la mateixa que sentirà l’espectador.

És com l’òpera de les arts plàstiques, interdisciplinari, i que va més enllà d’un format lineal. El marc sovint és complex, tridimensional, arquitectònic. L’arquitectura s’ha de potenciar des de la concepció pictòrica, sovint enriquint-la amb elements d’enganyatall jugant amb clar i obscur.. L’ornamentació també s’ha de preveure com si dels marges d’una pàgina, del paspartú es tractés, perquè la tensió artística pugui descansar, i crear els diversos epicentres compositius.

Les regles compositives són les mateixes, però es veuen interaccionades pel conjunt.

Sovint s’utilitza la paraula "fresc" com a sinònim de mural,

La pintura al fresc és la més associada a la pintura mural perquè és l'única que només pot fer-se damunt del mur. Però també pot emprar-se la pintura al tremp o l'encàustica.

La pintura mural, doncs, és d’una gran complexitat, d’una extraordinària riquesa, i d’una importància cabdal per comprendre una civilització.

CORREU

[ Muralisme ] Localització ] Espais públics ] Espais privats ] Espais Sagrats ] Espais sagrats ] Façanes ] Façanes ]

versió en CATALÀ versión en  CASTELLANO FRANÇAIS ENGLISH  VERSION